Politiques de Innovació Tecnològica a les Illes Balears

Recerca científica, Desenvolupament tecnològic i Innovació (R+D+I)
despres del primer any d'aplicació del Pla 2009-2012

El Govern de les Illes Balears, a traves de la Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (DGRDi), des de el començament de l'actual legislatura, ha treballat per avançar en la construcció d'un Sistema de Ciència i Innovació mes eficaç i capaç de ser el motor del sector productiu de la Comunitat Autònoma. Tot plegat, amb l'objectiu últim d'aconseguir una economia més competitiva i mes productiva. Les circumstancies econòmiques han dificultat que aquesta aposta fos, en termes d'inversió, la que s'hagués volgut en un principi, però no obstat, s'ha aconseguit materialitzar i visualitzar aquest impuls racionalitzant recursos i seleccionant actuacions. S'ha mantingut o fins i tot incrementat, en aquestes actuacions seleccionades, la dotació pressupostaria en la mesura de les possibilitats i amb l'expectativa de que aquesta aposta se pugui ampliar en termes d'inversió lo abans possible a partir de l'estructura que s'ha aconseguit articular.

Al inici de l'actual legislatura, els anys 2007 i 2008, se va completar el Pla de Ciència, tecnologia i Innovació de les Illes Balears 2005-2008, elaborat per l'anterior equip de govern, i la tasca principal de l'any 2008 va ser la elaboració del nou Pla de Ciència, tecnologia i Innovació de les Illes Balears 2009-2012 (PCTI 2009-2012) que va ser aprovat pel Consell de Govern el 20 de febrer de 2009.

No obstant, tant en el segon semestre de 2007 com el 2008, ja se iniciaren les modificacions necessàries per anar adaptant les politiques a lo que seria l'estratègia del nou Pla: la industria turística com eix de la innovació i la excel·lència científica com a principal referència , juntament amb un esforç particular per fomentar la transferència de coneixement al sector productiu i per mantenir les activitats de difusió de la cultura científica com tasques prioritàries. Referències complementaries del nou Pla son la captació de talent científic i empresarial, el foment de l'emprenedoria de base tecnològica, la innovació en el sector privat i l'estímul de la inversió privada en recerca científica i innovació.

En el PCTI 2009-2012 destaca la interrelació del sector productiu amb el coneixement científic, fonamentalment en el àmbit de la industria del turisme, encara que també en els del medi ambient i de la salut amb l'objectiu últim de millorar la competitivitat i productivitat del teixit productiu i a la fi el benestar social dels ciutadans. El Pla planteja també un clar objectiu de fer arribar la despesa en R+D+i (no confondre amb la inversió publica o pressupost de la CAIB ) a un 0,5% del PIB l'any 2012. En el inici de la legislatura aquest indicador referit a l'any 2005 se situava en el 0.29% i la darrera dada publicada en el 2009 i referida a 2008 ens situa en el 0.35%. L'element clau pel compliment d'aquest objectiu es la despesa privada i per això sa treballat en el seu estímul mitjançant, entre d'altres, l'articulació de projectes d'R+D+i empresarial. Per això la DGRDi esta treballant de manera particularment intensa en aquesta direcció.

En qualsevol cas, la tendència real del pressupost executat se mantén des de 2001 ascendent amb un increment promig d'uns 2 milions cada any. En 2010 tot indica que les disponibilitats pressupostaries reals per impulsar l'R+D+i seran limitades i caldrà voure al final de l'exercici quin serà el pressupost realment executat.

No obstant s'ha d'indicar que, per altre banda, el Sistema de les Illes Balears es subsidiari del Pla Nacional i del Programa Marc Europeu de Ciència i Innovació i a l'hora de valorar els recursos financers a disposició es necessari comptabilitzar aquestes externalitats que se materialitzen, sobre tot, a traves de convenis amb l'Estat o de convocatòries competitives nacionals i europees. Els convenis SOCIB i CIDTUR o els Convenis I3 i Ramon i Cajal amb el MICINN i els Fons FEDER regionals i Estatals a mes del Fons Social Europeu constitueixen aportacions importants al nostre sistema. En aquest context també hem de compatibilitzar les inversions sobre R+D+i derivades de la norma transitòria novena del estatut d'autonomia i altres inversions estatals que complementen el pressupost propi de la Comunitat Autònoma.

El Pla CTI 2009-2012 planteja una inversió publica en R+D+i, per totes les Conselleries, per aquest període de 4 anys de 326.509.618 Euros, allunyada dels 500 milions que se hagués volgut en un primer moment i, tenint en compta els comentaris precedents, fins i tot la inversió establerta pel propi Pla es poc probable que se pugui arribar a assolir.

El PCTI 2009-2012 s'articula en 5 eixos programàtics:

•  Gestió del talent
•  Recerca científica
•  Transferència de coneixement
•  Innovació
•  Governança i capital social

La Direcció General de R+D+i esta estructurada en 3 Serveis, dos d'ells, el de Recerca i Desenvolupament tecnològic i el de transferència de coneixement s'encerreguen del desplegament de les actuacions previstes pel Pla mentre que el de Innovació centre la seva activitat en actuacions de caràcter estratègic orientades al sector productiu.

Eixos 1 i 2 del PCTI 2009-2012: Gestió del talent i Recerca científica

El eixos Gestió del talent (recursos humans) i Recerca (Infraestructures) son gestionats pel Servei de Recerca i Desenvolupament tecnològic.

Pel que fa a la Gestió del talent es actuacions son les següents:

Beques predoctorals per realització de doctorats: Tenen una duració de 4 anys i des de el 2000 se'n convocaren 10 anuals els primers 5 anys i desprès s'augmentaren a 12 i a 15 durant 2 anys, per lo qual se mantén un nombre de unes 55-60 beques actives. L'any 2008 augmentaren a 16 i el 2009 s'han convocat altres 16 beques. El cost d'aquesta actuació es actualment de 1.286.437 euros pel 4 anys de les 16 beques que se convoquen. Contractes postdoc. Contractació de doctors amb experiència. Es una iniciativa iniciada el 2009 amb 5 contractes per 2 anys i els cinc contractes tenen un cost pels 2 anys de 336.600 euros.

Contractes de Tècnics ajudants . La primera convocatòria de 20 contractes per 2 anys va ser el 2007 i la segona el 2008 per 21 contractes de 3 anys. De la primera convocatòria 3 contractes foren per empreses i de la convocatòria 2008 dels 21 contractes tan sols una empresa a rebut 1 tècnic. El cost de la primera convocatòria es de 408.000 euros i el de la darrera es de 953.520 euros.

En el context de la gestió del talent (recursos humans) cal contabilitzar dos convenis amb el MICINN :

Beques Ramon y Cajal . Son beques de formació de personal investigador (FPI) i actualment hi ha 11 beques actives. L'objectiu es arribar a 20 beques.

Contractes I3 . Contractació de científics senior , es també un conveni amb el MICINN i en gran mesura provenen dels Ramon i Cajal. En els darrers anys s'han incorporat 2, 7 i 6 investigadors cada any i el 2010 encara no sabem quants se'n podran incorporar.

En el àmbit del reforçament de la base científica s'han mantingut les convocatòries de Accions Especials (Ajudes complementaries, realització de reunions, seminaris, viatges, equipament menor...), grups de recerca competitius i borses de viatge pels becaris. Així mateix se esta preparant una nova convocatòria de Grups de recerca competitius i emergents orientada a millorar la seva eficàcia. Actualment hi ha 39 grups de recerca competitius reconeguts que reben una subvenció total per un període de 3 anys de 1.056.000 euros a mes de 26 grups emergents que reben 776.018 euros. A traves de les convocatòries d'accions especials en la darrera de 2008-2009 s'han concedit, fins al final del primer semestre de 2009, 84 ajudes (21 de les quals son reunions) amb un cost de 649.073 euros. Pel que fa a les borses de viatge, operatives des de 2002, s'han convocat ajudes de entre 100.000 i 180.000 euros anuals i fins a 2006 se concediren entre 3 i 11 ajudes anuals amb un màxim anual de 30.000 euros.

Una aposta destacada del PCTI 2009-2012 es la creació de l'Institut Balear de Recerca i Estudis Avançats (IBREA) . Una estructura lleugera en termes de personal i infraestructures, a imatge de la creada per la Generalitat de Catalunya i orientada a la contractació de investigadors mitjançant convocatòries anuals, contractes amb els investigadors seleccionats i convenis de col·laboració amb les institucions de recerca a les que se assignaria cada investigador. L'IBREA també podria assumir tasques de gestió de projectes externs, preparació, presentació i gestió de projectes propis i fins i tot finançament de projectes a traves de convocatòries pròpies. Però ara mateix amb les previsions de reducció de pressupost pel 2010 aquest es un projecte que no saben si podrem assolir. En qualsevol cas actualment se esta treballant en la definició de l'estructura i funcionament d'aquest institut.

Pel que fa a la Recerca científica (Infraestructures) les actuacions son les següents:

En lo que va de legislatura una de les accions mes destacades ha estat la signatura amb el MICINN del Conveni per crear el Consorci per la constitució del Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears – SOCIB mitjançant un Conveni que estableix una inversió de 36.316.342 euros fins a 2021 al 50% entre l'Estat i la CAIB.

S'ha completat així mateix la construcció de les dues primeres Estacions de Recerca , la primera anomenada Jaume Ferrer en honor a l'oceanògraf maonès i que serà gestionada pel Centre Oceanogràfic de Balears del Instituto Español de Oceanografia amb qui s'ha signat un conveni de col·laboració, i la segona a Formentera. Pel que fa a la estació de Ca'n Marroig a Formentera esperam poder organitzar la seva utilització al llarg de 2010 a traves del Consell Insular de Formentera.

Cal destacar en relació en aquest Consorci que el seu precedent anomenat Unitat de Gestió Integrada de la Zona Costanera (UGIZC) basat en un conveni entre la DG RDI i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a través del seu institut a Balears IMEDEA, va servir, entre d'altres, de base perquè el Consell Econòmic i Social (CES) aproves un dictamen CES 7/2007 relatiu al sistema de indicadors per la gestió integrada de la zona costanera de les Illes Balears . Aquest dictamen ha estat adoptat pels Consells Insulars i el Govern de les Illes Balears que s'ha compromès a aprovar en el Parlament una proposició no de llei i la seva implementació a traves del Institut Balear de Estadística (IBESTAT).

Aquestes estacions han suposat una inversió inicial de envoltant d'1 milió euros amb un 50% de contribució de fons FEDER i que se incrementarà amb la dotació de personal i nou equipament i la seva ampliació en el cas de la de Menorca.

El juliol de 2009 s'ha inaugurat l'Edifici d'Instituts de recerca de la UIB que allotja principalment l' Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut (UNICS) i l' Institut de Física i Sistemes Complexos (IFISC) mixta de la UIB i el CSIC. Aquest edifici, que se va començar a construir el desembre de 2007 i que completa l'edifici de serveis científic i tècnics de la UIB , també s'ha finançat amb participació de fons FEDER i el seu cost fou de 4.5 milions d'euros.

Així mateix el 2010 s'iniciaran les obres del nou edifici de recerca situat al ParcBIT que te un pressupost de construcció de 17.200.000 Euros amb participació de fons FEDER, i en el que se situaran Instituts universitaris com son el IAC3 (Institut d'Aplicacions Computacionals amb Codi Comunitari) format pels grups competitius de Gravitació i Cosmologia, Astrofísica y Matemàtica Aplicada; el FAMyN ( Grup de Física Atòmica, Molecular i Nuclear) dedicat a la nanotecnología i la informació cuàntica, el transport d'electrons, l'espintrónica i l'estudi dels estats entrellaçats; el GIDET (Grup Interdisciplinar de Dret y Tecnologíes de la Informació) en el que treballen en col·laboració juristes i tècnics en àmbits com son la firma electrónica, els protocols criptogràfics i la propietat intelectual i protección de dades; el ACSIC (Grup d'Arquitectura i Comportaments de sistemes Informàtics i de Comunicacions) especialitzat en l'estudi del comportament de sistemes de ambient intel·ligent de servidors web i xarxes sensorials. També s'instal·laran en el nou edifici el Laboratori de sistemàtica humana de la UIB, un nou Institut de Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua (INAGEA), mixta entre la UIB i el Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias (INIA), grups de recerca del Instituto Español de Oceanografia (IEO) i equips del SOCIB i la seu a Balears del Instituto Geologico y Minero de España (IGME), a mes d'un mòdul per incubació de empreses biotecnològiques i serveis comuns a totes les institucions.

Així mateix se esta treballant per signar un conveni per construir en el ParcBIT, amb un cost aproximat de uns 8 milions de euros amb contribució de fons FEDER, un edifici de tecnologia agropecuària en el que treballaran, englobats un nou organisme únic, IBABSA, IRFAP i SEMILLA i del que també dependrà la estació de aqüicultura d'Andratx. També s'ha arribat a un acord amb el MICINN i Red.es per fer arribar a Balears la xarxa Irisnova que connecta, amb gran capacitat de transmissió de dades, les universitats i centres de recerca de tot Espanya i subsidiàriament de tot Europa. El cost en aquest cas es de uns 3 milions de euros. En el mateix context se signarà un altre conveni per finançar amb fons FEDER la remodelacio del vaixell oceanogràfic Francisco der Paula Navarro i un estabulari pel quiròfan experimental del Hospital Son Llàtzer.

També se pretén anar regularitzant les subvencions tant a les institucions científiques de la comunitat autònoma com en aquelles altres institucions dedicades a la divulgació científica, a realització d'estudis i tasques diverses de caire tecnològic com son per exemple l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM), el Jardí Botànic de Sóller o el Museu d'Història Natural de Soller. L'any 2009 s'ha signat un conveni amb l'OAM per la construcció del Full Dome a les instal·lacions de Costitx i la situació d'un tracker d'asteroides que se situarà a l'Estació Jaume Ferrer de Mao amb un cost total de 100.000 euros. En el futur esta previst concentrar aquestes actuacions en una convocatòria competitiva d'ajuts a totes aquestes institucions.

Amb l'objectiu d'iniciar una línia d'actuació orientada a la rendibilització de la política d'esdeveniments com element potenciador del nostre sistema, la DGRDi també ha finançat amb 60.000 euros anuals durant 3 anys una sèrie de dos workshops internacionals cada any sobre Trends in Complex Systems organitzats per l'Institut de Fisica Interdiscipinar i Sistemes Complexos CSIC-UIB (IFISC) i la Fundació Max Plank d'Alemanya.

En relació al Institut Universitari de Ciencies de la Salut (IUNICS) s'han aconseguit avenços molt significatius tant en quant a la seva excel·lència investigadora com en l'augment i consolidació dels seus recursos materials i humans. Pel que fa al Centre Internacional de Medecina Respiratòria Avançada (CIMERA) fins ara no s'ha aconseguit involucrar a la UIB com s'hagues volgut i l'interes del CSIC per aquest Centre s'ha reduït. La seva continuïtat esta amenaçada, encara que en aquesta legislatura, a diferencia de la anterior, DGRDI no ha actuat com a referent del Govern pel CIMERA sinó que aquesta responsabilitat ha estat de la Conselleria de Salut i Consum.

Així mateix, s'ha signat un conveni per actuacions generals amb la UIB pel període 2009-2011 que inclou entre altres els doctorats de qualitat, biblioteca i dotació de PCs portàtils per un total de 551.000 euros.

Per altre banda, en aquests 2 primers anys de legislatura també s'ha signat un conveni amb el MICINN per la creació del “Centro de Investigación y Desarrollo en Turismo” (CIDTUR) i s'ha constituït el patronat a parts iguals entre el MICINN per part de l'Estat i la Conselleria d'Innovació per la CAIB amb una aportació inicial de 300.000 euros el 2008 i 250.000 el 2009 per part de cada administració. Posteriorment s'ha ampliat el patronat donant entrada a la Secretaria de Estat de Turisme representada per SEGITTUR i a la Conselleria de Turisme representada per INESTUR. Així mateix s'ha constituït un Consell Consultiu del Patronat del que formen part empreses del sector hoteler (Barceló, Sol Melià i Iberostar), del transport (Air Berlin), intermediació (Orizonia), sector TIC (Sistemas de Gestión), Enginyeria (Sampol) i Financer (Sa Nostra), juntament amb la UIB i la Fundació COTEC. S'ha contractat al director i s'han incorporat 2 tècnics que han treballat en la elaboració del Pla Estratègic, que va ser presentat al patronat i aprovat el gener de 2010. Actualment s'està negociant la incorporació al Patronat en qualitat de patró de empreses del sector turístic de Balears i possiblement del Govern i empreses de la Comunitat Autònoma de les Illes Canàries.

En qualsevol cas el CIDTUR ha assumit la gestió dels projectes europeus Toureg, Ernest i Nurmedit. Toureg es un projecte que te com objectiu la constitució d'un internacional research-driven cluster en el sector del turisme i te el seu termini a juny de 2010. També ha assumit el projecte Ernest orientat a la gestió mediambiental dels destins turístics i el recentment conclòs Nurmedit per impulsar el desenvolupament d'un sistema policèntric transnacional de petits i mitjans nodus industrials i urbans, que treballin en col·laboració per estimular la diversificació y el desenvolupament del sector serveis avançats en turisme a la Mediterrània occidental. Una de les tasques mes importants del CIDTUR en el moment actual es la definició d'una Plataforma de Distribució (venda de places hoteleres i altres productes i serveis) pel Sector Turístic.

En el moment actual el CIDTUR esta treballant per desenvolupar i implantar una infraestructura/plataforma tecnològica que possibiliti a tots els participants en la cadena de valor del turisme oferir els seus productes i serveis a través de Internet de una forma òptima. Entre d'altres aquesta infraestructura contarà amb capacitats de concentració d'oferta turística al que podran acudir operadors de tot tipus. Aquesta plataforma tecnològica (PLDT – Plataforma Logística de Distribució Turística), una vegada implantada, permetrà transformar l'actual model de distribució de l'oferta hotelera i de productes turístics en general amb un nou model que introduirà avantatges competitives per l'oferta.

Eixos 3 i 4 del PCTI 2009-2012: Transferència de coneixement i Innovació

Els eixos Transferència de coneixement i Innovació son gestionats pel Serveis de Transferència de coneixement i Innovació.

Les actuacions son les següents:

Al llarg dels darrers 3 anys s'ha aconseguit redirigir el Parc Balear d'Innovació Tecnologica - Parc Bit cap a un vertader parc tecnològic i científic. Mostra d'això és que si des de 2002 fins a 2006 s'instal·laren 46 empreses des de juliol de 2007 ja son 114 les empreses instal·lades, passant de 1500 a 2.400 treballadors, en general amb alt grau de qualificació. S'ha creat un Centre Tecnològic de Microsoft especialitzat en turisme. Així mateix son diverses les empreses líders mundials que estan expressant el seu interès per crear centres tecnològics el ParcBIT.

El Govern Balear i el ParcBIT signaren el mes d'agost de 2009 un conveni amb el Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament de Alaior i el Polígon Industrial de Alaior per tal de crear un Centre BIT Menorca que serà una extensió del ParcBIT en aquesta illa amb una inversió inicial de 5 milions d'euros.

La Fundació IBIT així mateix esta sotmesa a una reestructuració per tal de adaptar-la a les funcions que te encomanades, evitant actuacions que poguessin resultar en competència deslleial amb les empreses privades del sector TIC. Una de les actuacions mes significatives en aquest context es el conveni signat amb el clúster Turistec mitjançant el qual el seu departament de turisme, s'ha constituït un embrió de centre tecnològic pel turisme anomenat TurisLAB que ocuparà un espai molt necessari en el sistema balear de innovació en turisme que planteja el PCTI 2009-2012.

TurisLAB és un laboratori de R+D+i que té per objectiu el desenvolupament de projectes TIC aplicats al sector turístic, per posar en valor en el àmbit de les empreses de tecnologia aplicada a l'àmbit turístic l'experiència i coneixements adquirits pel departament de Turisme de la Fundació IBIT al llarg de 10 anys d'existència. TirisLAB també pretén estimular la col·laboració amb grups de recerca de la UIB per traspassar els resultats de l'àmbit acadèmic al sector de les empreses.

La Política de Clusters de la DGRDI (programa Clusters del PCTI 2009-2012) pretén estimular la creació de Agrupacions de Empreses Innovadores (AEI) orientades a promoure l'R+D i la innovació tecnològica en diferents sectors productius.

Un clúster d'empreses de base tecnològica, es una concentració d'empreses, institucions i altres agents, relacionats entre sí per un mercat o un producte, en una zona geogràfica definida i que te per fi conformar un pol de coneixement especialitzat capaç de dinamitzar la innovació a les empreses i generar avantatges competitives.

El clúster te mes raó de ser quan apunta a sectors clau de fort contingut tecnològic que mantenen un volum de negoci important de bens i serveis i en conseqüència poden actuar com fortament innovadors i tractors de la resta de l'activitat econòmica. A les Illes Balears es obvi dir que aquest sector clau es el del turisme, si be també cal afegir que es en els continguts tecnològics a on radica la vertadera potencialitat innovadora del sector i por això el gran clúster vertical del turisme Balears.t ha de cercar en el sectors tecnològics mes actius de la regió el seus complements horitzontals vertebradors.



En la practica, a les Illes Balears, se esta impulsant i finançant la constitució de associacions sense ànim de lucre de empreses de base tecnològica i la participació d'aquestes en convocatòries del MITyC per la elaboració de Plans Estratègics. En els clústers, a mes de les empreses, hi participen la administració i els organismes de recerca i tecnològics i la UIB. Aquestes associacions que tenen entitat jurídica pròpia, lògicament aproven uns estatuts a on s'especifica entre d'altres el regim de quotes dels associats o els indicadors que mesuraran l'activitat i l'assoliment d'objectius. En els casos en que aquests Plans son aprovats se signen convenis entre aquestes associacions/clústers i la DG RDi per ajudar al inici de la seva activitat i entre d'altres per la contractació d'un gerent, la constitució de grups de treball i l'articulació de projectes d'R+D+i. Fins ara s'han signat sis convenis de entre 50.000 i 100.000 euros per un any en el període 2009-2010 a mes de la facilitació d'un local al ParcBIT. Els convenis de 100.000 euros s'han signat amb Turistec (cluster del sector TIC Turisme) i el Clab (cluster del sector audiovisual), de 150.000 euros amb Balears.t (clúster de Innovació Tecnològica en Turisme) i de 50.000 euros amb els clústers IdiMar de Tecnologies Marines, Bioibal (biotecnologia) i amb Ibiza Music (sector de la musica a Eivissa). Si se compleixen els indicadors d'activitat establerts se pensa en renovar els convenis al llarg de 2010. Aquesta subvenció no ha de superar el 50% del pressupost anual de la associació i la resta ha de ser cobert per les quotes dels associats i altres ingressos que se puguin aconseguir. En tot cas l'objectiu a mig termini es que la subvenció pública no superi 1/3 del pressupost. La DGRDi serà membre de la associació en representació del Govern i segons un conveni de col·laboració que se signa amb la pròpia associació diferent al de finançament abans citat. En relació als indicadors que ha d'incorporar el Pla Estratègic, cal assenyalar que hauran d'incloure, entre d'altres, el volum de negoci de les empreses i el percentatge del PIB autonòmic que representa, la generació de llocs de feina i sobre tot llocs de feina qualificada com son tècnics, graduats, enginyers i doctors universitaris i la capacitat de captació de finançament competitiu per projectes d'R+D+i. Així mateix, cada indicador ha d'anar associat a un objectiu determinat i al període de temps que se planteja per assolir-lo.

El Clúster Turistec va ser reconegut com AEI l'any 2007 i es el mes antic de tots i, en gran mesura, el que marca el camí a seguir. El Clúster de Innovació Tecnològica en Turisme al igual que l'Ibiza Music Box foren reconeguts pel MITyC com AEIs a mitjans de 2009 i el seu Pla estratègic va ser qualificat d'excel·lent. Recentment s'ha constituït el Comitè de Direcció del Clúster de Innovació Tecnològica en Turisme i han estat anomenats el president i vicepresident que assumeixen les empreses Sol Melià y Barceló respectivament. També esta en fase preliminar de constitució un clúster de empreses agroalimentàries i mediambientals a Menorca.

Fins ara en torn a aquests 6 Clústers s'han mobilitzat quasi 250 empreses de base tecnològica de la nostre Comunitat Autònoma i se espera que encara siguin moltes mes les empreses que se puguin anar incorporant.

La DG R+D+i fa anualment una encomana de gestió al ParcBIT del voltant d'1 milió d'euros. L'any 2009 va ser de 1.350.000 i per 2010 serà de 878.000 euros. L'encomana es per desenvolupar a traves de la seva Unitat d'Innovació , creada l'any 2008, els programes del PCTI 2009-2012 Brokers del coneixement i Emprenedoria que inclou:

•  Servies avançats per empreses de base tecnològica (BT)
•  Els Projectes tractors i els Projectes palanca del ParcBIT
•  Incubadora de empreses de base tecnològica
•  Altres actuacions com son la Xarxa d'antenes o Acció BIT

Les Convocatòries de projectes de R+D+i per empreses convocats el 2005, 2007 i 2008 oferiren incentius a empreses i entitats privades de les Illes Balears per dur a terme projectes i estimular la recerca a les PIMES en col·laboració amb centres d'R+D i tecnològics. Els projectes presentats, principalment se situen en àrees temàtiques com son el turisme, el medi ambient i les ciències de la salut.

Els Serveis avançats i els projectes tractors i palanca han substituït les convocatòries de projectes de R+D+i per empreses. En realitat aquestes convocatòries consistien mes en una subvenció competitiva de un màxim de 100.000 euros per cada empresa que de vertaders projectes de I+D per empreses, lògicament amb significades excepcions.

A la primera convocatòria de projectes de R+D+i per empreses 2005-2007 per un màxim d'1 milió d'euros se presentaren 26 projectes, 19 d'ells foren avaluats positivament i finalment foren 18 els finançats amb un total de 0.78 milions. A la segona 2007-2008 amb un import màxim de 1.45 milions se presentaren 24 projectes, 21 foren avaluats positivament i finalment 20 finançats amb un total de 1.3 milions. La tercera, convocada l'any 2008, se va convocar per una ajuda màxima de 2.7 milions i se presentaren 50 projectes dels que 25 foren avaluats positivament amb un finançament sol·licitat de 1,5 milions, 3 projectes han renunciat i la convocatòria esta pendent de tancament. Independentment de la demanda de recursos humans que son necessaris per la gestió des de la DGRDi d'aquests tipus de convocatòries, els resultats mostren que un percentatge significatiu de la seva dotació econòmica, o no es sol·licitada o es retornada per raons diverses, perdent-se per altres actuacions. A mes, l'índex de repetició d'empreses en aquestes convocatòries es del 33% a dues d'elles i del 13% a les tres, lo qual apunta també a que algunes empreses entengueren aquesta iniciativa mes com una subvenció que com una contribució a la seva I+D+i. A la fi, en alguns casos aquestes ajudes, en lloc de estimular, poden resultar dissuasòries per acudir a convocatòries competitives estatals o europees.

En qualsevol cas, cal indicar que en el 2010 esta prevista una convocatòria de projectes de R+D+i per empreses i grups de recerca dirigida a empreses biotecnològiques del area de la salut. La raó de voler mantenir aquesta convocatòria es el particular i complex model de creixement d'aquest tipus d'empreses que fa necessari un esquema d'ajuts molt particulars.

Servies avançats de consultoria en R+D+i per empreses de base tecnològica (BT) apunta al mateix objectiu que l'anterior convocatòria de projectes d'R+D+i per empreses i grups de recerca i utilitza part dels recursos destinats en anys anteriors a aquesta convocatòria per la contractació dels serveis avançats. Lo que se pretén es aconseguir que les empreses, juntament amb els grups de recerca, puguin acudir a les convocatòries del Estat com es el Pla Nacional de I+D+i o el Plan Avanza i a convocatòries internacionals del Programa Marc europeu o altres convocatòries europees com CIP o ENPI amb majors garanties de competitivitat i èxit i a la fi amb un retorn, en termes de captació de recursos econòmics, molt positiu. La primera licitació de serveis avançats 2008-2009 amb una dotació de 200.000 euros va ser adjudicada a la consultora Atos Origin. S'han presentat un total de 26 propostes de projecte, amb la participació de 40 empreses. D'elles, 7 varen ser liderades per empreses de les Illes Balears, amb un import total sol·licitat de 79.163.311 euros, 15.011.587 d'ells per empreses de la nostra comunitat autònoma.

La segona convocatòria 2009-2010 s'ha convocat en dos trams, un amb una dotació econòmica de 175.000 euros que ja fou adjudicada a CARSA consultoria, per projectes europeus i una segona de 175.000 euros per projectes d'àmbit estatal (Pla Nacional, Avanza,...). Com a resultats preliminars, ja s'han presentat 7 propostes de projectes amb un pressupost sol·licitat per a les empreses balears participants de més de 3 milions d'euros. (3.023.128 €).

Els Projectes tractors i els Projectes palanca del ParcBIT apunten a la incorporació de les estratègies anomenades pull , centrades en impulsar projectes seleccionats que apunten opcions d'èxit, mes adaptades a la dimensió relativament reduïda del nostre sistema, en front de estratègies push dirigides al conjunt del sistema productiu i mes pròpies de sistemes consolidats i de major dimensió. Es tracte de iniciatives de R+D+i empresarial seleccionades per articular projectes d'Innovació finançats per les pròpies empreses amb la col·laboració de l'administració i de les entitats financeres. Projectes que preferentment se situïn en la cadena de valor del turisme i que puguin estimular l'R+D+i en el sector productiu de la nostra comunitat pel seu efecte exemplaritzant. En el cas dels Projectes tractors son projectes de 3 anys de duració i d'un cost màxim de 500.000 euros en el que l'administració contribueix amb 1/3 del seu cost, mentre que els projecte palanca del ParcBIT son projectes en els que hi participin empreses incubades o radicades en el Parc, son projectes d'un any de duració amb un cost màxim de 50.000 euros en els que l'administració també hi participa. En aquest cas els resultats del projecte s'han de visualitzar en el propi Parc. Actualment existeixen tres Projectes tractors i dos projectes palanca del Parc i la intenció es la de anar millorant el mecanisme de selecció utilitzat en aquests primers projectes.

El primer projecte tractor de la empresa Tecnologia Solar Concentradora (TSC) amb un grup de recerca de la UIB ha de desenvolupar un prototip de concentrador solar amb una experiència pilot d'utilització en un hotel de la Platja de Palma. El segon orientat al mercat turístic i liderat per la Fundació Ferrocaib te com objectiu la recuperació del patrimoni històric i tecnològic i la incorporació de elements tecnològics innovadors. Un tercer projecte que esta liderat per la empresa Sampol se situa en el àmbit del vehicles elèctrics. En quant en els projectes palanca, un es liderat per la empresa GPS Mediterraneo per dissenyar un sistema georeferenciat de distribució de serveis i productes, en aquest cas concret, de comanes de restauració en el Parc. El segon, de la empresa Llacunats dinàmics construeix i gestiona bases en el Parc per generar un banc de genètic de especies potencialment utilitzables en aqüicultura. El nou projecta palanca podria estar orientat a d'utilització de la TDT en el àmbit del turisme.

En aquest context, aquest any s'ha signat un conveni amb el CDTI per tal de impulsar i finançar projectes de R+D i de Innovació per empreses i grups de recerca i s'està treballant en el Pla de Treball annexa al conveni. En breu se signarà un nou conveni, també amb el CDTI, relatiu als fons Euroingenio per l'estímul de la participació en convocatòries europees. Juntament amb la FUEIB també se esta treballant en el programa del PCTI 2009-2012 mecanismes de finançament per tal de crear una societat de capital risc que, sempre en funció de les disponibilitats pressupostaries, se podria concretar al llarg de 2010.

En realitat, el recolzament a les empreses per la articulació de projectes de R+D+i no son proveïts solsamènt per la DGRDi a traves de la Unitat de Innovació del ParcBIT sinó que la Fundació IBIT, fins fa no molt a traves del seu departament de networking i actualment a traves de TurisLab, també ha presentat projectes a convocatòries. Així ho farà també el recentment creat CIDTUR. La Fueib també dedica esforços a la articulació de projectes i també ho fa alguna empresa de manera independent. La voluntat de la DGRDI seria poder assolir una coordinació efectiva de totes aquestes iniciatives i fins i tot poder dur a terme un seguiment i una mesura dels percentatges d'èxit. En aquest sentit la Fundació IBIT esta treballant en la creació d'una oficina que se dedicaria a aquestes tasques.

Els agents implicats en la innovació tant pel que fa als serveis d'assessorament per la creació de empreses de BT, l'articulació de projectes, la captació de finançament, la formació tecnològica i d'altres iniciatives relacionades constitueixen la Xarxa d'Antenes Tecnològiques de Balears (XAT). Actualment 19 agents participen en la Xarxa (CETEBAL, CBE, IFOC, INESCOP, CITTIB, IBIT, FUEIB, IDI, OSR, CAEB, PIMEB, ITEB, Cambres de Comerç, ParcBIT, Fueib, Joves Empresaris I LabPIME MENORCA) amb l'Unitat d'Innovació del ParcBIT actuant com nodo coordinador. La XAT pretén coordinar les iniciatives impulsades pels seus agents en temes d'innovació i evitar el solapament d'actuacions i l'impuls de actuacions necessàries i no cobertes per cap d'ells. En els seus inicis el 2006 la XAT va contar amb un finançament de constitució però que fins ara no s'havia renovat. El 2009 la DGRDi a convocat, a traves de la Unitat d'Innovació del ParcBIT, un concurs per l'elaboració d'un Pla Estratègic de la XAT amb una dotació de 30.000 euros que inclou diagnòstic, coordinació amb els objectius del PCTI 2009-2012 i un full de ruta. Aquest Pla que fou adjudicat a la assessora CARSA serà lliurat abans de l'estiu de 2010.

La Unitat d'innovació també te a cura la plana web AccioBIT que incorpora tota la informació referida a la R+D+i a la nostra Comunitat Autònoma.

Par altre banda la DGRDi a mes d'una subvenció directe sense contrapartida que el 2009 ha estat de 350.000 euros i el 2010 serà de 240.000 euros, fa una transferència a la Fundació IBIT per du a terme actuacions concretes que en el 2009 ha estat de 700.000 euros i el 2010 serà de 600.000.

Emmarcades en el projecte europeu Saitur (Suport Avançat a la Innovació Turística ) i en concret de la estratègia destins Intel·ligents de la DGRDi, s'ha procurat reforçar la imatge referent mundial del turisme de les Illes Balears i amb l'objectiu de donar respostes innovadores al fet que, cada dia més, els nostres clients contracten les seves vacances per Internet. La Fundació realitza diversos projectes centrats en el concepte de destí turístic capaç de gestionar tota la seva oferta i promoció de manera integrada i intel·ligent, oferint la personalització del producte turístic als clients finals en torn al conjunt de tot el cicle de viatge del turista. Son els projectes portal d'artistes turart.net que incorpora galeries d'art i centres culturals o el projecte PalmaCityBreak.

En el marc de Saitur també se desenvoluparen les aplicacions informàtiques Avanthotel i portalnautic, que una vegada completada la seva fase de desenvolupament i seguint la política marcada a l'actual legislatura, s'han transferit al sector privat, en concret a les Federacions hoteleres i a la Associació d'Empreses Nàutiques de Balears.

També en el àmbit del turisme i a càrrec de Turislab cal citar el projecte Caval que es un Bus de interconnexió de aplicacions TIC de les solucions desenvolupades per turistec. La Fundació també col·labora molt activament en la realització del Seminari INTO de innovació en turisme i altres actuacions de la DGRDi relacionades.

En el àmbit de la salut, la Fundació amb col·laboració amb IBSalut du a terme el projecte MedFit de aplicació de les TIC a la rehabilitació cognitiva, a la rehabilitació física i a la comunicació mitjançant les TIC de professionals sanitaris.

Així mateix, la Fundació impulsa l'entrada de les noves tecnologies al sector primari de la nostra economia, mitjançant acords amb diverses Conselleries. L'objectiu és facilitar el control d'inventaris de les empreses agràries i pesqueres, i la possibilitat de venda directa al consumidor mitjançant Internet, contant amb una complicitat absoluta dels sectors empresarials implicats. Es tracta dels projectes, que conten amb finançament del Pla Avanza, Secovid de traçabilitat del vi i gestió de bodegues, Gestoli, traçabilitat de l'oli i lotjadigital de venda de peix per Internet.

Per altre banda , la DG R +D+i fa anualment un contracte a la UIB , de 500.000 euros el 2009 i de 925.000 el 2010-2011, per desenvolupar el programa del PCTI 2009-2012 suport a la innovació empresarial que es gestionat per la Fundació Universitat Empresa (FUEIB) sota l'acrònim INNOILLES que inclou:

El Programa Promotors Tecnològics , forma i situa postgraduats a empreses de BT per tal de elaborar diagnòstics tecnològics i plans d'innovació. L'èxit d'aquest programa amb presencia a les quatre illes s'inicià el 2006 i apunta bàsicament a la Transferència de tecnologia i Emprenedoria universitària. L'any 2009 se va posar en marxa la quarta edició del projecte  que dona continuïtat a aquesta iniciativa gestada l'any 2006. El programa, en el període 2009-2010, ofereix una formació teòrica i pràctica a 15 titulats universitaris, en gestió de la innovació empresarial, i la possibilitat de treballar en casos reals d'empreses de les illes preparant projectes de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació tutoritzats per experts en aquest àmbit per a que posteriorment puguin ser finançats en convocatòries públiques d'R+D+I. La formació especialitzada en gestió de la innovació empresarial, la promoció de la tecnologia innovadora i nous coneixements en les empreses, la incorporació a les empreses de personal qualificat en R+D+I, la detecció i inici de projectes d'R+D+I empresarials per a la introducció o millora de productes, processos o serveis i l'assessorament en les vies de finançament més adequades per als projectes empresarials d'R+D+I son els objectius dels promotors.

El Programa de promotors tecnològics se estructura, bàsicament, en dues etapes. Una primera etapa formativa en la qual l'alumne rep els continguts teòrics, i una segona etapa en la qual els alumnes s'incorporen en les empreses per a posar en pràctica aquests continguts.

El programa a anat modificant-se any rera any sercant els millors resultats. En el període 2006-2007 foren 10 promotors tecnològics d'empresa situats a 10 empreses durant 4 mesos i se generaren projectes d'R+D+i amb un pressupost total de mes de 700.000 euros i 6 contractes de gestió de la R +D+i. El 2007-2008 foren 30 promotors tecnològics d'empresa a 25 empreses durant 5 mesos i 5 promotors de transferència de tecnologia a grups de recerca durant 7 mesos. Se generaren 22 diagnòstics tecnològics i 102 propostes d'innovació. Els projectes d'R+D+i finançats varen ser 25 i el pressupost total de mes de 3,3 milions d'euros i se generaren 8 contractes de gestió de la R +D+i. El 2008-2009 hi va haver 23 promotors, 14 tecnològics a empreses, 6 promotors de transferència a grups de recerca i 3 gestors durant 5 mesos. Se generaren 14 diagnòstics tecnològics i 36 propostes d'innovació i projectes d'R+D+i amb 6,9 milions d'euros de pressupost en projectes i 13 contractes gestió de la R +D+i.

El 2009 el IV programa ha reduït el nombre de promotors amb la finalitat de donar una major consistència a la duració de l'estada dels promotors en les empreses, aquest canvi cerca donar un millor seguiment als projectes d'R+D+I de les empreses per tal d'assolir l'objectiu final que és el finançament de les idees innovadores sorgides al si del teixit empresarial balear.

El programa RESET ofereix premis a les empreses de base tecnològica, serveis als grups de recerca per la creació de spinoffs universitàries o articular projectes de R+D+i. Aquestes son les actuacions mes destacades del programa que també inclou altres actuacions com son la transferència des de la UIB de tecnologia i la creació de empreses de base tecnològica (BT), La mobilització de projectes d'R+D+i entre grups de recerca de la UIB i les empreses, la vigilància tecnològica i el foment de la gestió de la innovació

Fora del contracte, la Fueib també ha treballat activament per la constitució d'una societat de capital risc a las Illes Balears coordinant un grup de treball que ha estudiat diferentes opcions d'actuació.

Eix 5 del PCTI 2009-2012: Governança i capital social

Les actuacions son les següents:

Aquest eix inclou la Fira de la Ciència amb un pressupost d'uns 650.000 euros anuals amb un èxit molt rellevant en quant a assistència de públic i participació de expositors i la Setmana de la Ciència amb un pressupost de 150.000 euros anuals. A mes, l'any 2009 , se va convocar una convocatòria especial amb motiu de l'any Darwin de 50,000 euros. Aquestes actuacions conten amb un finançament del 50% per part de l'Estat a traves de la FECyT. Fins a 2008 la Fira se celebrava a Mallorca i alternativament a una illa menor cada any. A partir de 2009, per l'augment de dimensió de la Fira i per les limitacions pressupostaries, tan sols se celebrarà a Mallorca cada dos anys i alternativament cada dos anys a una illa menor.

Les Fires de 2005, 2006 i 2007 tengueren un cost aproximat de 750.000 euros/any, ocupant una superfície de 6.000 m2 d'exposició i 17.000 visitants a Mallorca, 8.000 a Eivissa i 12.000 a Menorca. El cost de la Fira l'any 2008 va ser de 538.300 euros amb una edició a Mallorca de 9.000 m2 i que va rebre a 20.000 visitants i una edició a Eivissa de 6.500 m2 que va rebre a 8.000 visitants. L'any 2009 la Fira s'ha celebrat a Menorca amb un cost de 328.075 euros 5.000 m2 d'exposició i 15.000 visitants

Cal citar també el Forum Internacional d'Investigació en Cuina i Nutrició a la Mediterrània celebrat entre el 5 i el 7 de octubre de 2009 amb un cost de 150.000 euros. El mes de novembre de 2009 també se va celebrar al ParcBIT la primera Fira d'Innovadors de Balears Forotec que se repetirà a finals de 2010 amb un cost semblant.

El Seminari de Innovació turística (INTO) amb un cost de 150.000 euros se celebra cada any i se esta consolidant amb una participació internacional que se esta apropant als 200 assistents.

Una tasca plantejada per el PCTI 2009-2012 es la revisió de la llei de la ciència , necessària desprès de la formulació molt simple que fou aprovada l'any 1997 i la seva importància pel foment i gestió del R+D+i a la Comunitat Autònoma.

El projecte Museu de la ciència es un dels emblemàtics del PCTI 2009-2012 i se esta treballant en un grup de treball que ha de elaborar el Plans museístic i museològic que dirigeix la FECyT a mes d'un grup coordinat pel Consell de Mallorca que estudia la possibilitat d'utilitzar l'antiga central de GESA a Alcúdia. Però aquest projecte difícilment podrà culminar en aquesta legislatura degut a les dificultats pressupostaries.

Aixi mateix s'ha constituït un Comite Editorial per la col·lecció la Ciència a les Illes Balears que des de 2007 ha publicat cuatre números dedicats al Geòleg Bartomeu Darder i Pericas, al metge a l'historiador Enric Fajarnes i Tur, a la cientifica i pedagoga Margalida Comes i a l'astronom Vicenç Mut amb un cost total de 34.000 euros. Així mateix, L'any 2008 se va publicar el tercer tom de l'Historia de la Ciència a les Illes Balears dedicat a la il·lustració i el 2010 se publicarà el quart que cobreix el període fins a la restauració monàrquica de 1874. El cost del tercer tom va ser de 31.500 euros.