Pere Oliver Reus, febrer de 2010

Fa uns tres anys, me va telefonar Andreu Manrresa per contar-me que l'editor Miquel Font tenia el projecte de reeditar la cuinera practica. Aquest llibre l'havia editat el meu Avi Pere Reus l'any 1935. Andreu va comentar que considerava que tot i que probablement hagués prescrit qualsevol dret era bo que comuniquéssim a Miquel Font el nostre acord com hereus de Pere Reus. Així ho férem, si be mes que acord el que férem arribar a Miquel Font va ser agraïment. Conseqüència de tot això va ser que ens demanessin que escriguéssim un Pòrtic per la reedició i així ho vaig fer amb els meus germans Toni i Catalina i amb gran il·lusió.

Ara fa uns dies, essent a Madrid, vaig rebre un sms de la meva germana Catalina"Me diuen que ha mort l'editor Miquel Font", vaig sentir el cor estret i li vaig contestar "quina pena!". Anàrem plegats al funeral i poguérem donar el condol a la família i al seu fill Miquel Font Poquet. Tan sols en una ocasió vaig parlar amb Miquel Font. Va ser perquè els germans havíem comprat dues capses de llibres de la Cuinera Practica per fer-los arribar als amics i un dematí bastant prest, perquè també prest havia de ser al ParcBIT, vaig passar per l'editorial a pagar-los. Jo sempre havia tractat amb el fill, però aquell dematí vaig trobar al pare. Me va rebre amb gran cordialitat i parlarem una bona estona. Vaig saber de projectes acabats, mig fets i per començar. Lo que havien de ser uns minuts va ser una bona estona i mes llarg m'hauria agradat que fos, però vaig haver de partir. Quedarem per mes endavant per parlar del que estic fent amb en Joan Darder d'Alcúdia sobre la pesca de bou. Ja no ho podrem fer, així es la vida, ja ho deia la meva avia Pura, l'esposa de Pere Reus, "mira que tener que morirse la gente".

Miquel Font Poquet comenta a la contraportada de la reedició que la "La cuinera practica" es juntament amb "La cuina popular de Mallorca (Soller 1931)" un dels receptaris de cuina mes peculiars de la bibliografia gastronòmica de Mallorca. La Cuinera practica conté prop de quatre-centes receptes, agrupades per l'ingredient principal, de la coneguda com cuina tradicional de Mallorca, tradició i nova cultura gastronòmica europea i americana de principis del segle XX.

La Cuinera practica de Miquel Font va guanyar l'any 2009 el Gourdmand World Cook-book Award en la categoria de millor llibre de cuina local en llengua catalana.

Aquest es el Pòrtic de la reedició de la Cuinera practica
escrit per Pere, Antoni i Catalina Oliver Reus

El llibret titulat "La Cuinera Pràctique. Apleg de notes manuscrites facilitades per algunes bones persones molt enteses en el ram de cuinar", titol original que com la resta de l'obra, segons els editors, "ha adoptat el mallorquí popular", i podríem afegir felanitxer, "per tal de donar facilitats de comprensió a les persones que no estiguin molt familiaritzades amb la llengua catalana ...", va ser editat per La Tipografía Felanigense propietat de Pere Antoni Reus Bordoy l'any 1935 en la seva col·lecció Estampa Felanitxera.

Pere Antoni Reus Bordoy, va néixer a Felanitx l'any 1896 en el si d'una de les famílies de senyors més acabalades de la comarca de llevant de l'illa de Mallorca. Va rebre una educació molt estricte i en començar la seva adolescència ja havia llegit grans obres com els episodis nacionals i el Quixot. Va estudiar el batxiller als Agustins de Palma i després l'enviaren a estudiar Dret al centre universitari de l'Escorial dirigit pels frares agustins. Allà va fer amistança amb Dámaso Alonso, Manuel Azaña, Santiago Casares Quiroga i altres intel·lectuals, participant del corrent cultural del moment, el noucentisme, que amb els seu esperit reformista i la convicció del paper polític que havien de jugar els intel·lectuals en la modernització del país va esdevenir tan important en l'adveniment de la segona República.

Pere Reus el 1916 a la biblioteca del Centre Universitari del Escorial

Va anar a fer el servei militar a Cartagena on va conèixer Pura Manzanares, que l'any 1923 es va convertir en la seva esposa i es varen instal·lar a Felanitx, on va iniciar una intensa activitat cultural i política, al temps que es despreocupava dels seus afers econòmics.

El Felanitx d'aquell moment era un poble no gens noucentista i sí molt conservador, on les idees avançades de Pere Reus encaixaven amb dificultat. Allí va ser fundador d'Esquerra Republicana Balear, va presidir l'Associació per a la Cultura de Mallorca, va signar la resposta als catalans i en va ser el jutge de pau durant la II República. De mica en mica va anar acumulant “ofenses” per la mentalitat mallorquina del moment. Republicà, progressista, bon vivant , casat a fora i no amb cap de les fadrines de casa bona del poble, fins i tot, quan en Joan March el va convidar a s'Avall i li va oferir que treballàs per ell com a missèr, no ho va acceptar.

Pere Reus en els anys 1920, amb la seva esposa Pura i abans de la guerra de 1936

Quan les coses van començar a anar malament pels mals negocis i el tren de vida que havia portat, va decidir posar-se a fer feina, la qual cosa no era tampoc pròpia d'un “senyor”. I així és com aquell intel·lectual progressista de casa de senyors va decidir obrir una impremta, la Tipografía Felanigense , una aventura breu però intensa, una aventura que probablement va ser més oci que negoci. No de bades, Pere Reus creia en la força de la cultura com a eina de canvi i de progrés. Creia, també, en la necessitat de potenciar la premsa local i en català per tal de dinamitzar el debat d'idees i deixar constància escrita de la cultura i  de les tradicions populars. 

Aquella impremta va jugar un paper fonamental en la consolidació de la premsa a la Part forana de Mallorca. Al 1933 Pere A. Reus converteix el setmanari El Felanigense , que editava la Delegació de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, en El Felanitxer i el començà a editar íntegrament en català. Amb col·laboradors d'esquerres, aviat es converteix en referent ideològic. Al mateix temps apareix també a Felanitx un setmanari de dretes, El Maculí i la Tipografía Felanigense de Pere Reus es llança a l'aventura de la sàtira i obri la polèmica amb el setmanari La Pedra Foguera que va publicar 71 números amb un tiratge de 600 exemplars.

La Cuinera Pràctique va ser filla d'aquest projecte. Pere Reus va comanar a l'encarregat de la tipogràfica, l'amo en Magina , que fes un recull de les receptes dels plats que es cuinaven a les cases de Felanitx, tant a les cases dels senyors on hi havia sempre bona cuinera, com a foravila,  on els pagesos inventaven nous plats cada dia. També va participar de l'aventura el qui aleshores anomenaven “el capellà bo”, qui de cada rectoria que visitava durant els seus viatges arreu de Mallorca s'emportava una recepta de la zona. Així és com els fills de Pere Reus, Miquel i Maria Antònia, contaren que va néixer la Cuinera Pràctica. Ells varen conservar sempre com un tresor el llibret de receptes del pare perdut quan encara eren infants. La seva esposa, els fills, els néts i renéts  han repetit moltes de les receptes de la cuinera pràctica d'ençà la seva publicació, repensant i actualitzant les mesures i els ingredients de l'època i renovant el record de l'espòs, del pare, de l'avi o del besavi.  Un llibret que sense saber-ho, Pere Reus , va deixar en el cor dels seus.

Pere Reus en els anys 1930

El científic Odon de Buen i del Cos, company de cel·la a Can Mir, conta de Pere Reus, a les seves memòries, que era “ excelente i culto compañero…se distinguía por sus anécdotas i cuentos verdes, resabio de su estancia en el colegio del Escorial … publicaba un periódico en Felanitx y tenia para ello una modesta imprenta …”

Pere Reus fa ser afusellat al cementiri de Palma per l'exercit franquista el dia 28 de juliol de 1938 i diuen que l'afusellament es va avançar quan es va saber que l'indult signat pel general Franco havia arribat a Palma. Amb això es culminava un procés d'odi cap en Pere Reus i tot el que representava, un cop més la ignorància va fer servir la força contra la paraula, però aquells bàrbars no pogueren amb el record i l'herència cultural de Pere Reus, de la qual la Cuinera Practica n'és una petita mostra.