Finalment, els instruments per la difusió de la cultura científica que pretenen millorar la percepció social de la importància que té la ciència i la innovació en la vida quotidiana: la Fira de la Ciència de les Illes Balears que enguany, en la setena edició i amb 7500 metres quadrats d'exposició, ha rebut, tan sols a Mallorca, 20.000 visitants; els portals a Internet d'interfície amb la societat, Balearsfaciencia, Balearsinnova i Visitinnovation; la Setmana de la Ciència , una activitat que és part de la Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia ; la publicació de la Història de la Ciència a les Illes Balears i la col·lecció la Ciència a les Illes Balears i, finalment, el Seminari Internacional d'innovació i Turisme (INTO) fet amb la intenció de potenciar i fer conèixer els avanços actuals en l'àrea de l'innovació en turisme a nivell mundial i que enguany acomplirà la cinquena edició.
Per altra banda, i per tal d'intentar saber a on ens trobem, a la fi del segon Pla i en el moment de configurar el que serà el tercer Pla pel període 2009-2012, podem acudir a diferents indicadors de la R +D+i que ens haurien de proporcionar una fotografia del nostre Sistema d'Innovació. I el fet objectiu és que, malgrat els esforços fets de 2001 ençà, el nostre Sistema d'innovació continua amb dificultats per progressar i que la participació de l'entorn empresarial continua essent baixa. Les raons probablement són estructurals; una articulació feble entre els entorns i els elements del sistema i la capacitat d'absorció baixa i, tot plegat, el fet que avui, el nostre Sistema d'Innovació depèn quasi en exclusiva del lideratge exercit pel sector públic. Segons les dades més recents de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la despesa en R+D sobre el PIB a la nostra Comunitat Autònoma l'any 2006 va ser del 0,29%. La dada més baixa de totes les comunitats estatals i allunyada del grup amb menor despesa i que tanca per davall la comunitat de Castella-la Manxa amb un 0,44%. Atesa la projecció de PIB per 2008, podem estimar que per a assolir l'objectiu de situar aquest indicador a l'alçada dels d'aquestes comunitats, al manco en el 0,4%, a la nostra Comunitat Autònoma caldria que la despesa en R+D superàs els 100 milions d'euros, uns 30 milions més de la despesa actual.
L'element clau per a augmentar la despesa és el nombre d'investigadors i actualment en disposam de 982 en termes d'EJCs (equivalents de jornada completa). La despesa per investigador a la nostra comunitat és de 71.900 euros l'any. Una dada bastant positiva ja que està molt pròxima a la mitjana estatal que és de 76.493 euros i al fet que 11 comunitats autònomes presenten valors mes baixos al nostre. Això parla de la qualitat de la nostra comunitat científica, però en tot cas vol dir que per a arribar a una despesa de 100 milions, si es mantingués la despesa per investigador actual, caldria disposar de 1.366 investigadors, és a dir, que hauríem d'incorporar uns 384 nous investigadors. Tot això sense perdre de vista que l'indicador per al conjunt de l'Estat és per damunt de l'1% amb l'objectiu d'arribar el 2010 al 2% o que a Europa l'objectiu és del 3%. Certament, la nostra despesa per investigador és bona i els altres indicadors d'activitat no són dolents. Les dades més recents disponibles, indiquen que l'any 2001 el ritme de publicació de la nostra comunitat científica va ser de 65 publicacions anuals de resultats científics d'impacte (ISI) per cada 100 investigadors, davant les 69 registrades a Catalunya, les 60 al País Valencià, les 64 de la Comunitat de Madrid i les 35 d'Andalusia entre d'altres.
Tot plegat, l'indicador de productivitat global del nostre sistema, un indicador que combina dades producció científica i nombre d'investigadors, pel període 1995-2003 es va situar en el 0.66, ben per damunt de la mitjana espanyola que fou de 0.38, i amb tan sols una Comunitat Autònoma, la de Cantàbria, amb un millor indicador de 0,72. Això vol dir que la nostra és una comunitat científica de qualitat, però massa petita, que no assoleix prou massa crítica per a créixer de manera eficaç i en què els problemes habituals resulten més difícils de resoldre del que ho són a comunitats més consolidades.
Pel que fa als resultats tecnològics, uns indicadors normalment utilitzats són els relatius a les patents. Aquest és un indicador complex, però si atenem a l'evolució del nombre de sol·licituds de patents presentades a l'Estat per residents a les Illes Balears veiem que es passà de 6 sol·licituds l'any 1995 a 14 el 2001. Posteriorment, el 2003 foren 22 i el 2006 43 quan a tot l'Estat les sol·licituds presentades foren 3.098, de les quals 79 a Castella-la Manxa, 72 a Múrcia, 56 a les Canàries, 45 a Astúries, 30 a Cantàbria, 27 a Extremadura i 25 a La Rioja. Si més no, pot ser rellevant comentar que a la nostra comunitat l'any 2003 el 71% de les sol·licituds de patents estatals foren presentades per particulars, el 22% per empreses i el 4% restant per la Universitat de les Illes Balears, en solitari o amb altres institucions públiques i privades.
Finalment també resulta rellevant que l'INE detectava, per 2005, una despesa en innovació realitzada per les empreses de Balears de 182 milions d'euros, la major part, 141 milions, corresponent a empreses de menys de 250 empleats. Una despesa que, en valors absoluts situa a la comunitat de les Illes Balears en un grup del que tan sols Catalunya, Madrid, País Basc, Valencia i Andalusia registren valors significativament majors i amb 5 comunitats amb valors mes reduïts.
Cada vegada es mes evident que, independentment de la millor o pitjor cobertura y major o menor fiabilitat de la enquesta del INE, els espais, actors i processos de la R +D i la innovació, pot ser fins i tot de la innovació de base tecnològica, encara que connectats, son àmbits diferenciats i aquesta es una realitat que es essencial quan se parla de articular politiques relatives a la ciència i la innovació. A mes, en una comunitat de serveis com es la nostra, sobre tot de serveis turístics, la innovació tecnològica de les empreses - grans cadenes hoteleres, cadenes regionals, empreses amb un sol hotel, agencies tant receptores com emissores o transport en general, de entre d'altres - es diferent que la de empreses industrials clàssiques, ja que el producte de la industria es ben diferent del producte servei turístic. De fet, avui per avui, no existeix un model de gestió de la innovació en turisme. El model imperant es l'industrial i d'aquí la dificultat per observar, analitzar i promoure innovació en turisme. Caldria analitzar els indicadors apropiats: capacitat per innovar, rendiment econòmic, etc. per tal de identificar un conjunt de variables concretes a incloure en les enquestes a l'hora de mesurar les empreses turístiques. El manual de Frascati per la mesura de la activitat en R+D es millorat pel Manual de Oslo pel que fa a l'observació d'una comunitat com la nostra, ja que incorpora directrius per la recollida i l'anàlisi de dades sobre innovació, però encara caldrà ajustar mes el mètodes d'observació per poder valorar satisfactòriament l'activitat turística.
A les portes del que serà el tercer Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació és obligat valorar els factors que condicionen el Sistema d'Innovació de la nostra comunitat autònoma per tal de procurar plantejar objectius ajustats a aquesta realitat. Aquesta valoració posa en evidència importants debilitats; a banda del que ens diuen els indicadors d'R+ D abans comentats, cal esmentar la participació baixa de la iniciativa privada; la Universitat i els centres de recerca públics representen el 85% de la despesa, el 82% del personal dedicat a la recerca i el 88% dels investigadors. Per altra banda ens manquen elements propis de finançament adreçats a impulsar projectes empresarials de base tecnològica. Així mateix ens trobem amb el fet que la proporció de població amb nivell d'estudis superiors és baixa, igual que ho és la valoració social del personal investigador. I no podem deixar de banda el pes que té el sector serveis a la nostra societat, especialment els turístics, que està molt per damunt de la mitjana estatal, un 80% en termes de contribució al PIB i un 75% en termes de l'ocupació , l'alta incidència d'activitats intensives en mà d'obra no qualificada i la presència escassa de grans i mitjanes empreses. A més, els factors geogràfics també incorporen elements de debilitat: la insularitat, la fragmentació del territori, un mercat interior limitat i el fet de ser regió perifèrica respecte de l'àrea europea.
En el terreny de les amenaces del nostre Sistema d'Innovació, tenim la pèrdua de competitivitat de l'economia balear, reducció de la productivitat i de la rendibilitat, minva de l'atractiu per a inversions, aversió al risc i pèrdua de l'esperit emprenedor. Tot això sense oblidar que el nostre és un sector turístic madur amb necessitat de renovació i d'innovació per a mantenir-se competitiu en una societat que valora molt poc el rol de la ciència i de la tècnica i dels científics i dels tècnics i en què es detecta un interès baix dels joves estudiants per les assignatures científiques i tècniques a l'ensenyament secundari i una pèrdua d'estudiants a carreres científiques i tècniques, tot plegat, un deteriorament del nostre capital humà.
Les Fortaleses es concreten començant pels 50 anys de know how en turisme. Una indústria de primer nivell amb una àmplia cartera de clients i que és líder en hoteleria, transport aeri i marítim, en oferta complementària, agències de viatge, etc. La nostra Comunitat Autònoma és la seu de quatre de les trenta majors cadenes hoteleres del món, de dues de les aerolínies estatals principals i subseu per a Espanya i Portugal d'aerolínies i operadors turístics europeus. Les solucions informàtiques desenvolupades per empreses locals, la que alguns anomenen tercera onada del turisme balear, gestionen mes de mig milió de llits a tot el món i les nostres centrals de reserves web reben cada any un 10% més de peticions, amb gran part d'aquesta activitat ubicada al ParcBIT. A mes del conjunt d'empreses especialitzades, proveïdores de bens i altres serveis turístics de alta qualitat. A la fi, les característiques geogràfiques constitueixen també una fortalesa rellevant, la nostra és una zona atractiva per a professionals europeus, incloent-hi el teletreball, la climatologia és amable i les comunicacions i serveis son de bona qualitat. A més, la nostra és una Societat internacional, oberta, amb un col·lectiu científic d'alta productivitat i que gaudeix de tots els elements per a propiciar l'eclosió de noves idees.
I les oportunitats , que esperam poder incorporar com referents de les actuacions del nou Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació 2009-2012. El nou Pla s'hauria de constituir en marc d'articulació de les nostres oportunitats. Actuacions adreçades a donar suport a l'activitat universitària en els àmbits tècnics i en la formació de personal investigador i tecnològic; a enfortir la base científica i a incrementar la capacitat i l'eficiència; a fomentar la recerca en àrees d'activitats estratègiques com són el turisme, referent estratègic global, les TIC, el medi ambient, les ciències i tecnologies marines, la biotecnologia, en concret la biomedicina i l'agroalimentària. El nou Pla hauria d'intensificar la dinamització de l'R+D a les empreses, la projecció exterior de la indústria de l'oci, propiciant unes Illes Balears meeting point de la innovació en turisme i productor de coneixement empaquetat que pugui ser utilitzat en el nou mon globalitzat, aprofitant les bones comunicacions i les xarxes de col·laboració empresarial de la Unió Europea. Aprofitament dels fons europeus per a projectes d'R+D+i, captació de talent, potenciació dels laboratoris d'idees i les incubadores empresarials per a projectes de col·laboració internacional. Així mateix caldrà procurar avançar en la normalització de l'R+D+i a les empreses de serveis, i en particular del turisme i centrar-nos en les activitats emergents clean tech d'alt nivell tecnològic. Així mateix també haurà de contemplar l'agilitació dels tràmits per a creació d'empreses i per a patents, registres de drets comercials i industrials.
A partir de tot això, conscients de la nostre dimensió i de les nostres potencialitats i també del que s'ha construït en el darrers vuit anys de plans d'I+D+i, hauríem de seguir creixent , saber mirar al futur, tant a curt com a llarg termini, fugint de mimetismes i intentant cercar solucions adaptades a les nostres circumstancies. El nou Pla hauria de fer possible avançar en la valorització de la ciència i del talent per procurar beneficis socials i empresarials. Hauria de plantejar la introducció de la innovació com una tasca més entre la resta d'activitats de l'empresa, propiciant la seva valorització entre la població en general i particularment entre les noves generacions, per fer créixer una mentalitat procliu a la innovació que valori la generació d'idees.
Un grup d'experts esta treballant, juntament amb la Direcció General d'R+D+i, per poder posar, abans de l'estiu, a la consideració dels agents del sistema un esborrany del Pla que, una vegada revisat, serà presentat, primer al Consell Assessor de Recerca i Desenvolupament Tecnològic de les Illes Balears que lliurarà el seu informe i desprès, cap a final d'any, a la Comissió Interdepartamental de Ciència i Tecnologia per la seva aprovació. Aquest grup d'experts parteix de l'avaluació dels Plans anteriors i d'una diagnosi de la recerca i la innovació a la nostre Comunitat Autònoma.
La seva tasca consisteix en articular un esborrany, utilitzant com referències les quatre àrees d'activitat estratègica ja referides i quatre objectius o eixos instrumentals, els tres que ho foren dels Plans anteriors: polítiques en l'àmbit de la generació del coneixement, polítiques d'innovació tecnològica i politiques de difusió de la cultura científica; i un quart que serà introductori i que incorporarà els aspectes relacionats amb el capital social i la governança.
Les àrees d'activitat estratègiques podrien ser, sempre amb el ben entès que la excel·lència científica i una transferència eficaç de coneixement constitueixen referents de primer ordre i sine qua non , el turisme com eix estratègic central i la biotecnologia - ciències marines, mediambient en general, la biomedicina i d'agroalimentari - com sectors d'interès prioritari, a mes de las TIC, area d'interès transversal comú a tots els àmbits.
En el terreny de la governança del sistema i del capital social, el gran repta es saber construir un model d'innovació pel sector serveis a partir d'un sòlid sistema intern d'aliances i un lobby extern capaç de situar el nostre sistema en a llocs estratègics com son, en el nostre cas, Madrid, Brussel·les i altres centres de referència pel foment de la innovació.
Un seguit de seminaris coordinats pel Consell Econòmic i Social (CES) sobre utilització d'actius financers en la innovació, transferència de coneixement i capital risc i governança van orientats també a enriquir l'esborrany del Pla.
Sense una solida base social en la que se integri el teixit productiu, el sector acadèmic i generador de coneixement i la administració, convençuda de que a traves de la R +D existeixen noves i rendibles oportunitats per innovar i en definitiva per guanyar en competitivitat i en productivitat es molt difícil progressar. Seria molt recomanable fer tots els esforços necessaris per construir un entramat, una elit, de persones compromeses amb la innovació i amb una visió molt clara de les Illes Balears que volem per nostres fills i capaç d'impulsar el canvis i les actuacions necessàries per poder avançar lo mes ràpidament possible. Persones del mon de la empresa, del coneixement i de les administracions amb capacitat d'actuació i amb la credibilitat necessària per encarar aquest ambiciós exercici de enginyeria social. El compromís consensuat i de mirada llarga que representarà el Pacte per la Competitivitat i sobre tot el seu component referit a la innovació, encara que no sols aquest component, va en aquesta direcció.
En el ambit de la governaça, el nou Pla podria incloure un revisio i actualitzacio de la Llei 7/1997, de 20 de novembre, del Govern de les Illes Balears, sobre recerca i desenvolupament tecnològic, per tal d elaborar una nova llei de Ciencia i Innovació amb tot el seu desenvolupament normatiu.
En el terreny de la promoció de la ciència, se proposen, com prioritats per impulsar el creixement empresarial de base tecnològica: la transferència i l'excel·lència i la captació i millor gestió del talent. Se pensa en incorporar les estratègies anomenades pull , centrades en impulsar projectes seleccionats que apunten opcions d'èxit, mes adaptades a les dimensions del nostre sistema, en front de estratègies push dirigides al conjunt i mes pròpies de sistemes consolidats i de major dimensió. Caldria pensar també en la captació de projectes de gran dimensió i l'articulació d'instruments de finançament adaptats. La visió de ser referència internacional a partir de la rendibilització de la política d'esdeveniments podria ser un altre element potenciador del nostre sistema i a la fi, pel que fa a la sensibilització de la societat se planteja donar particular importància al foment de la cultura científica.
En relació a la política d' esdeveniments, ja el 2008 se iniciarà una sèrie de workshops organitzats conjuntament entre el Max Planck Institute for Physics and Complex Systems i l'Institut de Física Interdisciplinaria i Sistemes Complexos de la UIB que se celebraran a Palma entre 2008 i 2010. També, i de entre d'altres projectes, se esta valorant la possibilitat de tirar endavant el projecte de organitzar reunions periòdiques internacionals de il·lustradors científics de peixos i altres animals marins ates l'exit del celebrat a Palma el mes d'octubre de 2007 i lògicament el Seminari INTO, de innovació en turisme que aquest any complirà la seva cinquena edició centrant-se en la temàtica turisme i canvi climàtic i el Forum Internacional de Investigació en Cuina i Nutrició Mediterranea que en 2009 celebrara la seva tercera edición.
Si parlam d'actuacions concretes, s'estan perfilant cinc propostes emblemàtiques i, tot plegat, en torn d'un paradigma de referència. Pel que fa a les infraestructures de recerca se pretén posar en funcionament els nous centres de recerca ja creats: el Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB), el Centre de Recerca i Desenvolupament en Turisme (CIDTUR) i les Estacions de Recerca de Can Marroig a Formentera i de la Mola a Menorca. Així mateix, se planteja la creació de nous centres de recerca en la mateixa línia; es pensa en la construcció d'un complex de recerca al ParcBIT que inclouria un nou edifici científico-tècnic per a la UIB , un altre edifici científico-tècnic per a instituts com podrien ser un nou Institut de biomedicina i un Institut de recerca agroalimentària i aqüícola, una bioincubadora per a noves empreses biotecnològiques i un edifici de serveis comuns.
En l' àmbit de la potenciació dels recursos humans i l'enfortiment de la capacitat investigadora es pensa en la creació d'un ens per a la incorporació d'investigadors i el foment i la gestió de la recerca amb l'objectiu d'ajudar a obrir noves línies de recerca, reforçar els grups de recerca existents i actuar de catalitzador per a la creació de nous grups incorporant investigadors al centres de recerca i desenvolupament tecnològic.
En l'àmbit del foment de la innovació a les empreses, se proposa la potenciació de l'interfície de transferència i de dinamització de l'innovació del ParcBit procurant que es configuri com un element potent i autònom. Es potenciarà la incubadora d'empreses, incorporant mòduls adaptats a empreses biotecnològiques i es desenvoluparà la incubadora virtual. L'acció Territorial en matèria d'innovació tecnològica està prevista a través d'aquesta interfície, en col·laboració amb els Consells Insulars, per mitjà de la xarxa d'antenes tecnològiques i les incubadores d'empreses que tractaran d'estendre els serveis del ParcBIT a les quatre illes.
El Pla hauria de incorporar també procediments de foment de la competitivitat empresarial que facilitin la utilització imaginativa dels actius financers, procediments com serien l'articulació dels anomenats Business Angels , les garanties financeres sense avals o, sobre tot, les estratègies relacionades amb un possible mercat desenvolupat de capital-risc. L'articulació d'una societat de capital risc podria ser una de les propostes del nou Pla.
Per a donar resposta a la necessitat de divulgar la ciència amb rigor, habilitat i eficàcia sorgeix el projecte d'un Museu de la Ciència de les Illes Balears que s'incorporaria al nou Pla. Aquest Museu podria ser un espai a on gaudir de la ciència, que procuraras un equilibri entre els elements interactius i els expositius. Aquest Museu se podria plantejar en xarxa per tal de poder incorporar i potenciar els recursos museístics ja existents i hauria de cercar una conciliació entre ciència i societat, que fes possible la creació d'una base sòlida i generadora d'una cultura científica que ens permeti entendre-la, per a incorporar-la al coneixement dels ciutadans com una part mes del nostre bagatge cultural.
Finalment, el nou Pla hauria d'estar molt atent al nou paradigma de la innovació oberta , la Open Innovation , basat en noves solucions de transferència de coneixement i de negoci, en nous coneixements o en noves combinacions de coneixement. En l'economia global, en la societat del coneixement, s'està imposant aquest nou paradigma d'innovació adaptat al context. Un paradigma que indica que actualment existeixen multiplicitat de fonts internes i externes que generen els inputs de coneixement necessaris en un procés d'innovació. La innovació ja no és un procés endogen als departaments d'R+D, s'obri, multiplica les relacions, beu de noves aportacions internes i externes i genera també outputs a mercats globals, amb models de negoci més oberts. La mobilitat, els nous accessos del coneixement a través de la Internet , el major nivell de formació, les transferències de capital humà, la captació de talent, la facilitat per a emprendre o el millor intercanvi entre empreses i proveïdors són factors que expliquen l'eclosió de la innovació oberta. |